Avui he tingut ocasió de viure un d’aquells episodis que et reconcilien amb la vida. Per raons que no fan al cas he hagut d’anar a urgències. A la sala d’espera ens hi hem anat aplegant una colla de candidats a pacients, i cadascú passava l’estona segons les seves preferències i migrades possibilitats. Una bona dona llegia una revista; es veu que es tractava d’una dona amb fermes creences relacionades amb la recerca col·lectiva del coneixement i la bondat de compartir-lo, perquè en un moment donat, sense alçar la vista de la revista, ha preguntat a tothom i a ningú en concret: «¿Qué significa la palabra “utopía”?», i tot seguit ha esperat, com correspon a algú de fermes conviccions. Una altra bona dona, captivada per l’idealisme de la socràtica investigadora, hi ha pensat un moment i li ha respost: «No lo sé, pero esto mejor que se lo pregunte dentro al medico». I esclar, no he tingut més remei que enamorar-me de totes dues del tot i per sempre.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Meta
Enllaços
Darreres piuladisses
- A peu cap al cel. 1 day ago
- Els vells rockers mai no moren. twitter.com/AmadeuBrugues/… 2 weeks ago
- RT @pep_coca: @AmadeuBrugues Comercialment és una excel·lent idea: a diferència del tió, caldrà canviar la figureta cada Nadal un cop l'hag… 2 weeks ago
- Fight. 2 weeks ago
- President de Lladró. Continuant la tradició de la Noia de porcellana de Pau Riba. Ves que no acabi desbancant el tió. 2 weeks ago