L’iPad: ergonomia i salubritat

Fa una setmana que tinc l’iPad, i la sensació continua essent de meravella. Els amics a qui els l’he mostrat han reaccionat en general de manera semblant. El comentari més sentit és “en vull un”. Per tot arreu es poden llegir comentaris per l’estil.

D’on ve aquesta sensació de satisfacció? Crec que es poden destacar dos grans puntals, ergonomia i salubritat, relligats per un component d’experiència adquirida.

Ergonomia
Els antropòlegs afirmen que un dels fets que explica la nostra evolució com a espècie és l’aparició dels polzes oposats i l’ús destre de les mans. Som inherentment tàctils. El nostre cos respon de manera intuïtiva a accions que requereixen l’ús de les mans, dels dits.

L’evolució del PC fins arribar als models actuals no es pot entendre sense l’aparició del ratolí. Aquest estri ha assolit una omnipresència que no ha estat qüestionada fins a l’aparició massiva d’aparells alternatius (especialment mòbils i PDA que no el fan servir). I és que l’ús del ratolí és tremendament artificial: mentre adrecem la mirada en una direcció (la pantalla), tenim la mà enfeinada a desplaçar el ratolí per fer una maniobra en una altra zona que normalment ni tan sols tenim a la vista. Aquesta manera de treballar només és possible per una convenció artificial, que es manifesta obertament quan “recuperem” normalitat amb un dispositiu tàctil com és l’iPad: els dits no van a les palpentes, sinó que actuen directament sota la mirada, “toquen” ben bé allò que volem tocar (un botó, una paraula…). Aquesta aparent trivialitat en realitat allibera el cervell per centrar-se en allò que es pretén fer, i això és exactament el que vol dir el mot ergonomia: facilitar l’apropament de l’home a l’ús de la màquina, adequar l’operativitat d’aquesta a l’usuari. I de passada, si hi ha sort anirem perdent de vista la síndrome del túnel carpià i altres tendinitis que no són més que els milions d’anys evolució de l’espècie clamant per una manera més natural de fer les coses!

Salubritat
Un amic em deia fa temps que internet i, en general, la informació distribuïda en xarxa no se’n sortiria fins que no fos com l’aigua de l’aixeta: quan tens set agafes un got, obres l’aixeta, prens aigua i te la beus. Punt. Senzill, i sobretot segur: no has de fer proves de potabilitat, no reses perquè l’aixeta ragi (normalment raja), no crides el lampista tot sovint perquè et vingui a tancar l’aixeta perquè n’ha passat alguna i s’ha espatllat.

El paral·lelisme amb les tecnologies de la informació no és banal: es tracta d’un servei d’àmbit domèstic, senzill i fiable. En aquest sentit, Apple va encetar un camí amb l’iPhone basat en un canal de distribució d’aplicacions fermament controlat, l’AppStore, integrada dins d’iTunes. S’ha criticat molt que Apple en tingui el control definitiu; jo crec que és perquè no s’acaba d’entendre el model subjacent, que posa al capdavant la fiabilitat. Resultat? Des que va aparèixer el primer iPhone no hi ha hagut ni un sol cas de virus (en va aparèixer algun en els aparells en què s’hi havia fet el jailbreak o “trencament” d’aquest control). No recordo haver llegit cap cas d’aparell “penjat” irremissiblement; en tot cas una aplicació amb problemes es tanca, però la resta continua funcionant bé.

Experiència adquirida
Aquest model, que en l’iPhone funciona prou bé, ara ha agafat volada amb l’iPad, que aporta una mida més pràctica per treballar o per passar-hi estones de lleure, i que també fa un salt de hardware que li obre fronteres. I és que un dels grans èxits de l’iPad és l’aprofitament de l’experiència adquirida amb l’iPhone, una experiència tant pel que fa al circuit de les aplicacions disponibles com pel que fa a l’aprenentatge per part de l’usuari. Qui ha fet anar un iPhone triga segons a trobar-se a casa amb un iPad. Adéu, corba d’aprenentatge!

I aquesta immediatesa en el mestratge del sistema és el que per a mi explica l’explosió de vendes d’aquest aparell. De pantalles tàctils i ordinadors – tauleta fa anys que en corren, però mai com fins ara hi havia hagut una comunitat extensa, formada, acostumada a uns hàbits de treball, que maldava per veure com l’iPhone transcendia la física i es feia gran. I això passa quan la conectivitat comença a ser “saludable” (amb la divulgació de les comunicacions inalàmbriques). I això fa que cada nou usuari faci d’apòstol del producte; el fenomen no és nou, i ja en el passat ha funcionat de meravella.

Aquesta entrada s'ha publicat en Tecnologia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s