La gràcia de tornar-hi

Avui va de batalletes. Recordo, fa una colla d’anys, quan regnava el DOS de Microsoft, que hi va haver una de les poques empreses que va gosar-li plantar cara a casa seva i feia uns compiladors que durant molt de temps van dominar el panorama de la programació en el PC. Aquesta empresa es deia Borland, i el seu producte estrella, Turbo Pascal, no admetia comparacions. I a sobre, com a valor afegit, havia aconseguit treure el Pascal de les universitats i portar-lo al primer pla del mercat de la informàtica. Tota una proesa, que Borland va saber continuar amb l’aparició, entre altres, del Turbo C, un compilador que sistemàticament deixava en un segon terme els esforços balders de Microsoft i el seu Quick C. El seu fundador, Philippe Kahn, era l’home del moment.

Però la situació va experimentar un gir dramàtic amb l’eclosió de Windows. Com tantes altres empreses patums del DOS, Borland es va trobar panxa enlaire; tot el seu avantatge competitiu havia desaparegut de cop. En el camp de la programació va treure, amb excessiu retard, un Turbo Pascal per a Windows que no casava prou amb les noves necessitats que tenien els programadors a l’hora de fer prototips ràpids per a la nova plataforma gràfica. Per acabar-ho d’adobar, va intentar crear un paquet ofimàtic amb la inestimable ajuda de WordPerfect, però no van fer sort: WordPerfect va ser una autèntica catàstrofe sota Windows i mentrestant Microsoft, que havia dit diverses vegades que no creia en els paquets integrats, havia anat posant a punt la suite Office que treia suc al canvi: Word ja es penjava menys cops que WordPerfect, i Excel recollia la feina feta per Lotus 123, que tampoc no es trobava gens bé des de l’adveniment de Windows. La tercera pota de l’invent, dBase, tot i haver estat adquirida per Borland mateix, tampoc no va ser-hi a temps, i va permetre que un producte amb tan poca volada com Access tingués una oportunitat. Un dels resultats de tot plegat va ser que a Philippe Kahn se li havia apagat l’estrella.

Però si una cosa tenen els americans és que accepten que algú que salta pugui caure, i atorguen un gran valor al fet de tornar-se a aixecar amb renovada empenta. I Philippe Kahn, amb Borland, ho va fer: al cap d’un temps treia al mercat Delphi, un entorn de programació visual que marcava un abans i un després en el món del PC. Era la tornada gloriosa del Pascal, i va arrasar. Van repetir jugada i al cap de poc va aparèixer el Borland C++, que portava l’excel·lència de l’entorn a aquest llenguatge orientat a objectes. I Kahn va tornar a ser admirat, potser més que abans i tot, perquè hi havia tornat, havia tornat a guanyar Microsoft ni més ni menys que en el terreny de la programació per a Windows.

El temps ha passat prou com perquè Kahn hagi creat ja quatre empreses, tres de les quals han estat comprades per altres. La que té actualment sembla que li va prou bé i, entre altres coses, fa productes per a l’iPhone. Windows li devia quedar petit.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Tecnologia i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La gràcia de tornar-hi

  1. JordiPM ha dit:

    Entre el WordPerfect i el Word, recordo haver utilitzat un altre processador, l’AmiPro (diria que era germanet del Lotus 123, com Excel ho és de Word). Què se’n va fer d’aquell programa? Trobo que funcionava prou bé: em vaig passar a Word per compatibilitat amb altres usuaris, no perquè funcionés millor…

    • Amadeu Brugués ha dit:

      I tant! Em sembla recordar que es va estavellar en passar a l’entorn gràfic de Windows, com el Louts 123. De fet l’123 el problema és que va arribar tardíssim, quan ja la massa crítica d’usuaris havia migrat. No recordo si a l’Ami Pro li va passar el mateix.
      Altres actors secundaris d’aquesta història que em vénen al cap: Paradox, la base de dades relacional de Borland, que va conviure un temps amb dBase (que també era de Borland, aleshores) i es va anar extingint, i Quattro, el full de càlcul també de Borland que encara va piular un temps sota Windows però va acabar sota el corró d’Office.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s