De la dada a la informació

“Dades, això són dades”: aquesta frase lapidària acostuma a resumir una situació que amb una mica més de deteniment jo descriuria així: el diàleg (la discussió, el debat) ha baixat tant de nivell que ja s’hi val tot, inclosa la prestidigitació, per guanyar en el camp de les opinions.

La primera constatació és que les dades vénen a ser unitats d’informació que pot manegar per terme general un bon ordinador (de vegades no cal ni que sigui bo). Per tant les dades no tenen, no aporten criteri, sinó que són blocs informatius elementals que cal combinar, com en una construcció de Lego, per presentar un missatge, per estructurar un argument. “Això són dades” equival a “la feina està per fer”, més que no pas a “la ciència infusa em dóna accés a realitats inabastables per a altri”.

La segona constatació és que les dades es trien, se seleccionen. Quan hom argumenta amb dades no ho fa amb totes les dades, si no és que compta per a la seva intervenció amb unitats de temps geològiques. Si es presenta una dada inqüestionable no s’ha de perdre de vista que hi ha tot de dades qüestionables que han quedat pel camí. Més que la dada triomfant seria interessant, de vegades, entretenir-se a veure les que han quedat enrere i jugar una estona a endevinar el perquè de la tria.

La tercera constatació és que les dades s’articulen. Com a unitats que no aporten missatge, cal fer-ne la tria i combinar-les, establir-hi relacions, jerarquies; en resum, endreçar-les. I ja se sap que quan algú t’endreça les coses, el més normal és que després no trobis res. Qui endreça té un alt ascendent sobre allò que resta a la vista i allò que passa a l’anonimat. Per tant, en un conjunt articulat de dades hi ha una complexa presa de decisions. Les dades, pobretes, han quedat sotmeses a un discurs, que em fa l’efecte que tot sovint ja estava trenat abans de començar la construcció.

I la quarta constatació, que reforça l’anterior, és que les dades són una font inesgotable. Hi ha dades per a tots, fins i tot per als canvis d’opinió dins de cadascú, tot sumat. Se’n troben, se’n generen i se n’inventen de noves contínuament; no cal patir, per aquest cantó. Per això, quan es dedica prou temps a la cerca, s’acaba trobant la dada justa.

Tot això acostuma a fer que en les discussions informals (entre amics, familiars, coneguts i saludats) les dades quedin més a prop dels mecanismes que els donen vida, perquè coneixem prou l’altre per saber d’on ve i cap a on vol anar. I això, lluny de tancar la comunicació, l’omple de sentit: en una discussió agradable, aprofundida amb algú altre amb qui hi ha empatia, és lícit canviar d’opinió o, si més no, posar en dubte les pròpies conviccions. En canvi, quan la discussió és entre figurants, persones que transcendeixen la mateixa persona per esdevenir estendard o símbol d’una proposta (polítics en actiu i en acció, aspirants a càrrecs electes en general, líders d’opinió, gurús), com que solen tenir al darrere petits exècits (o almenys escamots) d’especialistes en dades, l’allau de dades aviat es fa absolutament inútil i acaba decidint, gairebé sempre, que l’un faci més cara de salut, que sigui més atractiu o que, simplement, sigui el que se m’assembla més.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en altres i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s