Asimetries

Ja he proclamat abans com n’estic d’encisat amb l’iPad. Però amb el pas dels dies, lluny d’anar-me acostumant a tenir-lo, li trobo nous usos i noves aplicacions que fan que en continuï pendent. Paulatinament s’ha anat infiltrant, encaixat en un teclat extern que alhora li fa de trona, al costat dels ordinadors que tinc a l’escriptori.

I ja he detectat una curiosa asimetria: en passar de treballar de l’iPad a l’ordinador, més d’un cop he deixat una ditada al monitor, en un intent gratuït de tocar la pantalla perquè l’ordinador em faci algun encàrrec (com que fa poc que em passa encara em fa gràcia). En canvi, és curiós que, en passar de treballar amb l’ordinador a treballar amb l’iPad, mai no se m’ha acudit de buscar el ratolí. Això és ergonomia, i la resta són romanços.