No caldria que hi tornés

Fa dies vaig parlar dels mèrits contrets per personatges que van tenir el valor de tornar-hi, d’alçar-se després d’una patacada. Però també hi ha casos en què és una llàstima que algú que l’ha vessada hi torni per tornar-la a vessar. El cas més paradigmàtic que conec d’aquesta situació és Thomas Midgley (1899-1944), un prodigi de la trapelleria benintencionada.

Enginyer mecànic de formació, Midgley va descobrir que amb la química es podia divertir d’allò més. En un moment que la benzina petava massa d’hora i feia que els vehicles motoritzats fessin aquells bots tan celebrats pel cinema mut i en blanc i negre, va descobrir que si s’hafegia plom a la mescla la combustió era més tranquil·la. Va ser l’aparició de la benzina amb plom, que tots els que tenim certa edat hem tingut ocasió de flairar durant anys i ens ha apropat a Iron Man, però amb plom en lloc de ferro, que es veu que fa més mal. Fins i tot General Motors va crear una empresa, Ethyl, encara en actiu, i que ha premiat l’home i la seva obra amb la sistemàtica absència al lloc web del seu nom i del plom que va ser la seva aportació cabdal. El món és ple de desagraïts.

Però per què aturar-se aquí? Aquest gran home es va fixar tot seguit que els sistemes de refrigeració eren proclius a accidents que sovint provocaven fuites i explosions. Va decidir acabar amb tanta contrarietat i es va posar a buscar un gas inert i estable. I el va trobar: el freó, un gas que en poc temps es va difondre arreu i es va fer servir en sistemes de refrigeració però també en molts altres ginys, com ara els esprais i els inhaladors. Era l’eclosió dels CFC, els clorofluocarbonats, que, ves per on, resulta que són enemics irreconciliables de l’ozó que forma la capa atmosfèrica i que tant ens convé que no tingui forats.

Entre els anys 30 i els 40 va rebre tota mena de reconeixements i va ocupar càrrecs de molta volada. Però el 1940 va contreure la poliomielitis. Com que tot s’aprofita, l’emprenedor Midgley va dissenyar una maquinària que mitjançant cordes i politges li permetia girar-se al llit quan hi va quedar prostrat per causa de la malaltia. Malauradament, el 2 de novembre de 1944 hi va quedar entortolligat i s’hi va escanyar: una mort d’allò més coherent amb el que va ser tota una manera de viure.

Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Personatges, Societat, Tecnologia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a No caldria que hi tornés

  1. Alfred ha dit:

    Amb aquest final, no sé si m’has animat el dia, francament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s