He seguit el debat que s’ha fet al programa Àgora de TV3, sobre la sentència de l’Estatut amb un representant de cada grup parlamentari. Quin xivarri! M’ha entristit veure com de prim passa el món de les idees quan l’administren els polítics. Els partits han anat esdevenint envasadors d’idees i ideologies, i ara com ara el que els preocupa més és que la seva marca surti a l’etiqueta. Actuen segons les lleis del mercat, un mercat de plaça, amb paradetes i venedors que anuncien la mercaderia a crits. Són previsibles i deixen la impressió que són prescindibles.
Com que alguna cosa s’ha de fer, se m’acut que potser cal canviar el perfil de les seves aparicions públiques. Tot aquell que tingui estudis (màsters, postgraus o cursets d’estiu), cap als despatxos, que entre tots més d’un en sortirà que ho farà bé. En canvi, a les aparicions públiques, als debats, que hi vagin perfectes illetrats en àrees com el màrqueting o la imatge pública. Provem-ho, va, que pitjor no ens anirà.
“esdevenint envasadors d’idees i ideologies”. Això és molt optimista per la teva part.
Potser una referència a Lawrence d’Aràbia hauria enriquit el quadre.