Arribada que fou la fi dels temps, el Senyor del cel i la terra va pesar les ànimes dels homes i les dones i en va trobar de justos i de pecadors. Aleshores va seure al seu setial i va dir: “Que els justos es posin a la dreta i els pecadors, a l’esquerra.”
Els justos, obedients, es van adreçar cap a la dreta del Déu de la justícia i les bones maneres. Al seu torn els pecadors, atemorits, es van apressar cap a la que van entendre que era la seva pròpia esquerra. I fou així que una altra vegada es van trobar justos i pecadors junts al mateix costat. I per aquesta tonteria tots plegats es van salvar.
M’ha agradat!
Gràcies!
Vaja!Com sempre..
Estas dient que els pecadors son egoistes al contrari que els justos? Ser just es una qüestió de altruisme?