De pingüins i de gaseles

Fa temps un amic em va explicar que els pingüins, quan es desplacen plegats damunt d’un iceberg, de tant en tant en fan caure un dels del perímetre a l’aigua; si un depredador se’l cruspeix saben que encara hi ha perill i, per tant, continuen quiets i s’esperen un temps a repetir la prova.

Un pas més enllà em va semblar que anava el cas que exposava algú (no recordo qui, en demano disculpes), que explicava que, quan un gran felí ataca un ramat de gaseles, l’enemic de la gasela no és el depredador sinó la gasela del costat, i que la gràcia rau a ser la que corre més de les dues.

En tots dos casos hi veig un rerefons comú: entre els éssers gregaris, l’individu resta supeditat al grup. Els humans també som bàsicament gregaris, per bé que amb una complexitat emocional i intel·lectual diguem-ne més sofisticada. Així, quan passa una desgràcia, com ara el sisme del Japó amb les conseqüències que ha arrossegat (tsunami, accident nuclear), em fa l’efecte que el primer que pensem és que és una sort que hagi passat allà baix i no sota els nostres peus. Ens sentim alleujats, més com més greu és la tragèdia. Però tot seguit truca a la porta un sentiment de culpa per haver reaccionat així, i aquesta culpa fa que maniobrem com mai no se li acudiria a una gasela o a un pingüí: ens lamentem amargament que aquestes coses passin i, d’alguna manera, volem compartir el dolor dels que pateixen, a la recerca d’una expiació.

Tanmateix no ens bevem l’enteniment, i doncs mirem de compartir el dolor dins del que en podríem dir una proporció adequada. I, amb un sentit pràctic que ens porta a avaluar les coses pel valor econòmic, recollim diners, donem alguna cosa, fins i tot dediquem temps a «aquella pobra gent». No perdem el seny: no ens arrenquem un braç per mirar que el lleó de torn, si hi ha sort, amb això ja faci. D’altra banda, sabem prou bé que si ens falta un braç, el proper lleó que passi vindrà de dret cap a nosaltres, i les altres gaseles ens avançaran sense gaire miraments.

Aquesta és la contradicció que traiem a passejar cada matí, i el fet de resoldre-la en fals ens garanteix tornar-la a trobar aviat. Podem apujar les apostes i indignar-nos amb els creients o amb els no creients en la religió que us faci més gràcia o l’ateisme que preferiu per poder descarregar la frustració en els que són més a prop; tant és: continua essent un pegat.

Trobo que, si assumim que quan en passa una de gravetat 8,9 a l’escala de Richter toca entomar i tornar-hi un cop passada la tamborinada, tindrem el cap més clar per menar una conducta i prendre unes decisions que s’adiguin amb l’elevada opinió que tenim de nosaltres mateixos. Tinc la impressió que el Japó ens ha donat i ens dóna una lliçó de país ben preparat per als terratrèmols, que encaixa el seu sofriment i malda per sortir-se’n.

Potser podríem treure’n un ensenyament que ens servís per fer alguna cosa més útil que lamentar-nos en cercles o emprendre accions que, ja em perdonareu, de vegades freguen el ridícul. Potser si fem una mirada rigorosa al nostre país, als nostres governants, a les nostres estructures, als nostres protocols de seguretat i al seguiment que se’n fa, a l’adequació de tota mena de mitjans a les necessitats presents i futures de la població; si som seriosos davant la mediocritat, del malversament dels cabals (públics, però també privats); si rebutgem amb fermesa comportaments inadequats envers el bé comú per part de tots (perquè tots hi tenim alguna obligació); aleshores, potser se’ns acudiran coses per fer que poden ajudar-nos a estar previnguts per allò que ens pugui passar.

Si ho fem bé, si més no aconseguirem una cosa: quan ens en passi alguna, de grossa o de petita, no ens asseurem a plorar amb l’esperança que ens portin la solució de fora. Sabrem que hem fet el que bonament hem pogut, i acceptarem millor el que ens arribi, perquè fet i fet, tampoc es podia preveure. O, si més no, en el temps transcorregut haurem estat ocupats a fer una cosa amb sentit. Que és més del que podem dir tot sovint.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s