L’avi matern

Avui em ve de gust rememorar el meu avi matern. L’avi Pere ja era mort quan jo vaig néixer. Però la mare me’l va fer proper. És el meu avi.

L’avi Pere era de Múrcia, però com cantava La Trinca, se sentia tan integrat que deia xarnegos als que havien vingut més tard. Era un català nascut a Múrcia i domiciliat a Manresa, un murcià del Bages.

Era carreter d’ofici. La mare comenta que mai no li va sentir un renec. Suposo que era un home tan senzill que no podia estar per seguir tots els tòpics. Com que amb el carro no feia calaix, feia també de carboner: s’enfilava a les canals de Montserrat i feia carbó d’alzina als plans que, encara avui, conserven les cicatrius de les carboneres. I tot plegat sense renegar a casa; té el seu què.

Era un home senzill, i també tenia les seves coses. Es veu que tenia tirada a beure; de vegades la plaça de sant Domènec (de santu Domingu que en deien aleshores) se li feia petita per enfilar cap al carrer de la Llum, on vivia. No era una vida de conte, però era una vida viscuda fins al fons.

M’estimo l’avi Pere tal com la mare me l’ha transmès. La seva vida forma part de la meva. Per això no m’estranya que, quan sento parlar de postgraus, màsters i altres titulacions d’Esade, no experimenti gaire admiració, sinó més aviat hi senti el xerric d’una patinada provinent d’una orde poc habituada a fer-ne: la dels jesuïtes.

Aquesta entrada s'ha publicat en Personatges, Societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a L’avi matern

  1. vigilant ha dit:

    Ara que veig el bloc entenc per què deies que Pere et semblava un nom bonic.

    Ara, el meu avi no es deia Pere, sinó Josep; no era carreter ni carboner, sinó picapedrer; no vivia a Manresa, sinó a Jorba; i jo vaig tenir la sort de coneixe’l. O sigui, res a veure amb el teu padrí.

    Una abraçada

  2. vigilant ha dit:

    Ah, m’ho deixava: el meu avi renegava, almenys deia “coi!” i llavors el meu pare el renyava dient-li: “Pare, que hi ha roba estesa.” Perquè jo a més parlo de l’avi patern, no del matern.

    O sigui, hi torno, res a veure un cas amb l’altre.

  3. Mar ha dit:

    és molt emotiu, em fa recordar al meu avi matern, Pedro, nascut a Puerto de Mazarron. He admirat sempre la seva força en temps molt durs.
    Felicitacions pel teu blog, senyor Amadeu

  4. Miquel ha dit:

    Veig que el vigilant es refereix al seu avi i com que es dóna la circumstància que el senyor Josep també era el meu avi (res a veure amb l’havanera del mateix nom), aprofitaré per fer una petita matisació. És cert, l’avi Josep de jove havia viscut a prop de Jorba, però cap allà l’any 1920 se’n va anar amb tota la família a viure a Igualada, on va morir als anys seixanta del segle passat. Per cert, a Igualada vivia a quatre passes de la “plaça dels porcs”, tot i que el seu nom oficial era “Plaza de España”. Cap comentari.

  5. John Leblog ha dit:

    Aquesta és una bona manera de fer un tribut als nostres que ja no hi son. Per tots els avis Pere del mon i els nets que els recorden !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s