El mal de memòria

Ens anem fent grans. Paulatinament aquest pensament se li anava escolant en la quotidianitat sense que se n’adonés. El millor és afrontar-ho amb prudència, va pensar, preparar-se per guanyar temps al temps a base de previsió. Era com invertir en un mateix.

Amb aquest esperit va començar a preparar-se unes pràctiques fitxes en què recollia la seva vida, els seus records. La primera contenia la informació fonamental: Joan Puig Pinyol, nascut el 6 e juny de 1943 al barri de Gràcia. Noms dels pares, del seu germà, dels fills, dels nebots. Fins i tot va pensar a deixar espai per anar-hi apuntant els néts, però va decidir que quan fos el moment ja els obriria fitxes dedicades.

Es va anar engrescant a fer fitxes. El feia feliç. Per una banda s’adonava que havia viscut molt, que tenia feina a apuntar-ho tot! Per una altra banda, reviure tots i cadascun dels detalls de la vida viscuda li permetia tornar-la a viure, amb la reconfortant sensació que hi era a temps, que encara recordava perfectament els episodis que, de manera aparentment desendreçada, l’havien dut diligentment fins al present. I vinga a escriure, que de coses per explicar no li’n faltaven!

Amb el pas dels dies l’augment continuat de la producció el va fer adonar que havia de començar a dividir el temps entre períodes d’escriptura i períodes de catalogació. No sempre escrivia en ordre cronològic, i sovint no recordava amb exactitud la data de tal o tal esdeveniment. Calia, de tant en tant, prendre distància de les fitxes escrites, que començaven a ocupar un espai notable, i mirar d’anar-les ordenant.

L’estudi se li va anar omplint de fitxes. Cada cop tenia menys temps per escriure’n de noves, atrafegat com estava a fer-ne piles, etiquetar-les, reordenar-les de tant en tant. Sortosament l’obra ja escrita l’alliberava de la pressa per escriure el que encara hi faltava. En canvi, posar ordre a la creació ja feta era cada cop més imprescindible perquè tot plegat tingués sentit.

Finalment, un dia va trobar una fitxa que el va encisar. Començava dient: “Sóc en Joan Puig Pinyol, i vaig néixer el 6 de juny de 1943 al barri de Gràcia.” Es va engrescar amb la lectura, i d’una fitxa va passar a llegir amb voracitat la següent.

Des d’aquell dia ja no va escriure més. Va trobar que era molt més entretingut mirar de saber més coses d’aquell home minuciós i endreçat, i va pensar que potser ell hauria de començar a pensar a apuntar-se les coses per no oblidar-les mai.

Aquesta entrada s'ha publicat en Contes i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El mal de memòria

  1. x. ha dit:

    Com sempre, brilllant.

    X.

  2. Barrut ha dit:

    Genial sr. Brugués

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s