L’avi de la pipa

20110903-074505.jpg

Aquest matí, mentre passejava pels carrers d’Olot i fumava amb pipa, se m’ha adreçat un home gran, a qui no tenia el gust de conèixer de res, i m’ha dit: “És molt bonica, aquesta pipa.” I ha afegit, ja en conversa (la meva part aquí és irrellevant, composta d’educació i escolta): “El meu avi sempre hi fumava, amb pipa. Un dia ens escridassava dient: ‘No trobo la pipa, qui me l’ha presa?’ I la duia a la boca!”

Fumar és dolent; nens, no fumeu. Però de vegades la combinació d’una persona gran amb ganes de saludar amb una persona que fuma amb pipa i té ganes d’escoltar fa que es produeixi un acte comunicatiu d’allò més agradable. I de passada n’he recollit una anècdota que m’ha fet gràcia i que consigno aquí per mirar que no se m’oblidi de seguida.

Aquesta entrada s'ha publicat en altres, Personatges i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’avi de la pipa

  1. simael ha dit:

    Quan sigui gran fumaré amb pipa.

  2. Més val fumar en pipa que anar empipant, com fan d’altres.

  3. ramon ha dit:

    M’ha fet recordar anècdotes personals similars però amb les ulleres i les claus de casa com a protagonistes. Ara, és clar, la pipa ja és un altre nivell (per cert, que atrevit ser jove i fumar amb pipa al carrer; a un servidor el pot la vergonya… ;p).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s