La lliçó del mestre

De bon matí m’he trobat un tweet del Jordi Basté (@jordibaste a Twitter). És el primer cop que se m’adreça. I no sé vosaltres però jo, quan el Basté se m’adreça, paro màquines i m’hi fixo, perquè ell fa història i tu i jo no. Endavant.

El tweet era el següent:

«@AmadeuBrugues ja saps que qualsevol temps passat a la ràdio va ser millor».

És una menció directa, sense cap relació aparent amb cap altre tweet. M’ha fet ballar el cap, perquè pel redactat sembla ben bé una resposta dins d’una conversa; oimés, indica que sap que sé coses quan, ho repeteixo, és el primer cop que se m’adreça.

Per motius familiars que no vénen al cas, sí que conec determinats temps passats a la ràdio i, fet i fet, jo no diria que fossin millors. Ara hi ha més pluralitat, hi ha molta i molt bona ràdio en català, i molts altres tòpics que no per ser-ho són menys certs. Per tant, he conclòs que o bé en Basté s’ha documentat en precari, cosa que dubto però no puc descartar, o bé darrere d’aquest tweet s’hi amaguen el·lipsis que m’haurien d’ajudar a entendre’l.

El cas és que tot plegat m’ha lligat molt millor quan he tirat un pèl enrere. Ahir un usuari a qui segueixo, @EliesDore, va publicar aquest tweet:

«Escolto el Basté i el Fuentes i em recorden aquell grup dels 80’s, “Radio Fotuda”. #baixon #rikensprojen»

El tweet em va fer gràcia i en vaig fer retweet, és a dir, el vaig reenviar textualment perquè la gent que em segueix a Twitter també el veiés. I em va fer gràcia perquè, en primer lloc, sóc de l’opinió que Twitter guanya molt si s’hi rondina; llegir contínuament coses com ara «ho fas molt bé» o «m’agrada molt tot el que fas i dius» em produeix una fatiga mental que ara no detallaré. En segon lloc, em va fer gràcia perquè si una cosa funciona a Twitter són els tòpics, i esmentar en una sola frase els dos grans líders d’audiència dels matins de Catalunya és una interessant sobresaturació de tòpic. Les emissores de ràdio més petites podrien lamentar-se que no surten a la llista; què hi farem, en un sistema de majories les coses van com van. I en tercer lloc, em va fer gràcia perquè hi ha un joc de paraules amb el grup musical Radio Futura i “Radio Fotuda” que té el seu què. De fet aventuraria que és la clau de volta del tweet, però com que no en sóc l’autor, déu me’n guard de fer elucubracions sense fonament.

Fer un retweet pot voler dir moltes coses. Sense entretenir-m’hi gaire, se m’acut que pot ser: una promoció de l’autor original (per donar-lo a conèixer), una adhesió més o menys incondicional al que diu el tweet, o convidar a riure’s d’un disbarat (el «mira quina una n’ha dit aquell» en versió 2.0). Fins i tot pot incloure alhora més d’un d’aquests significats, i de fet passa molt sovint.

Recapitulem: la meva hipòtesi és que el tweet de què vaig fer retweet ahir ha arribat d’alguna manera al Jordi Basté, el qual m’ha respost a mi (no pas a l’autor original del tweet) fent servir un format de resposta no convencional. El motiu és senzill: no es pot respondre un retweet directament a la persona que l’ha fet, sinó només a l’autor original.

Com a episodi de comunicació em sembla un desgavell, perquè l’emissor del tweet l’adreça a qui no toca (és com matar el missatger), i el receptor de la resposta ha de fer un treball de recerca i un apunt al seu blog per interpretar d’on vénen els trets.

Crec, finalment, que el Jordi Basté ha escrit la seva resposta a títol personal, i un comunicador que no comunica bé fora de l’activitat laboral em sembla algú que no s’endú feina a casa. Aquest és un principi de saviesa que m’apunto, perquè és dels bons.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La lliçó del mestre

  1. 13 ha dit:

    Definitivament és vostè massa sensible a les opinions d’altres persones. Per un cantó parla a favor dels seus valors però per l’altre el fa potser massa vulnerable en l’ús d’una eina com twitter. Twitter sovint es converteix en una orgia massa transitada on pots acabar amb companys de llit imprevistos sense saber molt bé per quin motiu.
    Dit això em quedo amb l’anàlisi, un gran exemple d’hermenèutica. Em trec el barret que no tinc un cop més.

  2. Josep Brâut ha dit:

    Em retuitejaré a mi mateix, dos cops, que internet és camp adobat per l’onanisme:
    L’home és amo dels seus silencis, esclau de les seues paraules i rellogat dels seus retuits“.
    El retuit és la versió 2.0 de la cita cèlebre: sense demanar permís, descontextualitzant-la si cal i deixant els marrons en boca (teclat) d’altri

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s