El calendari de la democràcia

Ara que arrenca una campanya electoral és una bona ocasió per parlar del calendari de la democràcia que regula el cicle de les nostres vides públiques.

Comencem per acotar el terme campanya electoral, que és el lapse de temps que va de la precampanya electoral fins al dia de reflexió previ a les eleccions. La tradició dicta que la campanya engegui amb l’enganxada de cartells, durant la qual els caps de cartell enganxen, precisament, els cartells de les seves candidatures. És el moment de proclamar: “Jo represento la millor opció, i aquí us enganxo una còpia ampliada de mi mateix perquè quedi ben clar”. (Un altre dia potser parlarem de la disminució que cal tenir per ser capaç de dir “jo represento la millor opció” sense morir immediatament de vergonya.) Sembla que podria dir-se molt més sobre la campanya electoral, però dissortadament només conté un enfilall d’obvietats repetides fins a avorrir les pedres.

Acabada la campanya electoral arriba el dia de reflexió. És el dia que els candidats fan veure que es lleven una mica més tard, que esmorzen amb la família o amb la col·lecció de mascotes, normalment en una tauleta d’una terrassa, i –el més curiós de tot– gairebé sempre en companyia d’un fotògraf professional que ja que hi és en fa el reportatge i el publica al mitjà afí. Hi ha diaris que aprofiten per publicar una foto de tots els candidats plegats, amb la pretensió que veure’ls tots de cop farà que el votant, en lloc de patir una embòlia i fugir enfollit cap al bosc, estudiarà el catàleg i farà una tria sospesada i assenyada.

Ve a continuació el dia de les eleccions. És la festa de la democràcia, i per celebrar-ho es fa el sacrifici ritual d’una part de la població, que s’ocupa de les meses electorals, amb els seus presidents, vocals i suplents. La tradició d’aquest dia tan assenyalat dicta que els candidats si pot ser han d’anar a votar d’hora. Diu la llegenda que una vegada un candidat va anar a votar a la tarda, però no n’hi ha proves fefaents, i també diu la llegenda que com més fotògrafs coincideixin al moment de votar el candidat millor li aniran els resultats; d’això sí que n’hi ha proves més que fefaents.

El dia després del dia de les eleccions comença immediatament la precampanya electoral. És aquest un període relativament llarg que sol començar per l’avaluació dels resultats obtinguts. Per “avaluació de resultats” cal entendre “manera de llegir els resultats que ens faci quedar com a guanyadors”. És el moment de màxima creativitat per part dels representants dels partits, que han donat perles de saviesa interpretativa que mereixen un treball a part. A continuació ve una fase durant la qual els partits s’acomoden als resultats obtinguts –si els ha anat bé– o ho fan veure –en cas contrari–. En una suau gradació uns partits van passant a escridassar els altres fins que hi ha prou cacau com per pensar a fer unes noves eleccions. Un cop triada la data, la darrera part d’aquest període s’amaneix amb sondejos i és norma parlar de canvi; haver pogut canviar o no les coses fins aquest moment no afecta.

I sant tornem-hi gloriós.