Adversus TT

Dia sí dia també, algun analista del 2.0 fa un aprofundit estudi social basat en els temes que corren pels Trending Topics de Twitter. Perquè després diguem que ja no hi ha plagues bíbliques com les d’abans.

Entrar a Twitter és sovint una nova manera de d’anar a la màquina del cafè a veure què s’hi comenta. És una disposició d’ànim especial, en què s’aprofita per fer una parada, deixar-se anar i establir un nivell de comunicació ritual, senzill, amb tots els automatismes a l’abast. És un moment de beneïda mandra mental. Hi vas amb ganes de dir-hi la teva, sigui quin sigui el tema. Pots triar entre mostrar-t’hi a favor, en contra o buscar una manera creativa de manifestar-t’hi indiferent; tant és. L’important és el fet mateix de trobar-te amb altres i fer-la petar.

Els Trending Topics en aquest quadre vindrien a ser la radiografia del que es comenta. És a dir, serien el resum d’allò de què parla la colla quan es deixa anar, quan el que cerca no és el debat sinó la proximitat, la integració en un grup.

Però convé tenir present a més que els Trending Topics són en gran mesura un mesurador d’ecos. Si t’entretens a mirar els continguts de qualsevol dels temes del moment, acostumes a trobar-hi:

  • A l’origen, un tuit (o piulada) d’algú conegut que manifesta quelcom sobre un tema.
  • A continuació, tot un seguit de retuits (o repiulades) de gent que vindrien a ser el «Guaita què diu».
  • Després vénen un enfilall de mostres de suport al punt de vista expressat, o simplement de sintonia amb el tema posat damunt la taula. Els «Jo també» de tota la vida.
  • Acostumen a seguir les mostres de cansament. Allò de «Què pesats esteu amb el tema tal o tal». Aquesta fase genera al seu torn la seva onada de retuits (o repiulades) i de mostres de suport al cansament, la qual cosa si hi ha sort genera al seu torn un nou moviment pendular de gent que manifesta que està tipa dels que estan tips de tot.
  • Finalment, s’acostuma a produir la fase de negació. De cop resulta que tot de gent que no deia ni piu (no piulava, he, he) manifesta el seu desacord absolut amb el punt de vista inicial, ja sigui per oposició frontal o bé perquè mentre es parla de tal tema no s’està parlant de tal altre tema, cosa aquesta que és irrellevant si és o no certa. Si hi ha sort és el gran moment dels trolls, que surten a veure què troben i normalment fan fortuna perquè en aquest punt la població ja està a punt per saltar alegrement sobre qualsevol cosa que es bellugui.

Tot aquest procés està molt bé, perquè recrea fidelment les converses de bar o de carrer i per tant és un punt a favor de Twitter haver sabut aportar un canal fidel als hàbits inveterats de la gent. Els mals vénen, però, quan qui no s’ha tret de sobre aquesta manera de debatre més aviat mandrosa intenta fer passar bou per bèstia grossa i sota l’aparença d’una anàlisi rigorosa del pols de la societat (o més encara, com a pretesa anàlisi realista-naturalista de la condició humana) fa d’aquesta intranscendència una notícia. I apa, que qui dia passa, any empeny.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s