Avui he tingut ocasió de viure un d’aquells episodis que et reconcilien amb la vida. Per raons que no fan al cas he hagut d’anar a urgències. A la sala d’espera ens hi hem anat aplegant una colla de candidats a pacients, i cadascú passava l’estona segons les seves preferències i migrades possibilitats. Una bona dona llegia una revista; es veu que es tractava d’una dona amb fermes creences relacionades amb la recerca col·lectiva del coneixement i la bondat de compartir-lo, perquè en un moment donat, sense alçar la vista de la revista, ha preguntat a tothom i a ningú en concret: «¿Qué significa la palabra “utopía”?», i tot seguit ha esperat, com correspon a algú de fermes conviccions. Una altra bona dona, captivada per l’idealisme de la socràtica investigadora, hi ha pensat un moment i li ha respost: «No lo sé, pero esto mejor que se lo pregunte dentro al medico». I esclar, no he tingut més remei que enamorar-me de totes dues del tot i per sempre.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Meta
Enllaços
Darreres piuladisses
- 🎵 Vols venir, tu, ramadà, vols venir, tu, ramadà? 🎵 5 days ago
- Kiwi, la fruita. Kiwi, l'ocell. Tantes, tantes paraules potser no tenim, eh? 1 week ago
- Estaria bé al proper clàssic portar a la samarreta “Tuba mirum spargens sonum”. 1 week ago
- Samsung i Dalila. 1 week ago
- Consogre trucant a Ocaso, canvi. 2 weeks ago