Avui he tingut ocasió de viure un d’aquells episodis que et reconcilien amb la vida. Per raons que no fan al cas he hagut d’anar a urgències. A la sala d’espera ens hi hem anat aplegant una colla de candidats a pacients, i cadascú passava l’estona segons les seves preferències i migrades possibilitats. Una bona dona llegia una revista; es veu que es tractava d’una dona amb fermes creences relacionades amb la recerca col·lectiva del coneixement i la bondat de compartir-lo, perquè en un moment donat, sense alçar la vista de la revista, ha preguntat a tothom i a ningú en concret: «¿Qué significa la palabra “utopía”?», i tot seguit ha esperat, com correspon a algú de fermes conviccions. Una altra bona dona, captivada per l’idealisme de la socràtica investigadora, hi ha pensat un moment i li ha respost: «No lo sé, pero esto mejor que se lo pregunte dentro al medico». I esclar, no he tingut més remei que enamorar-me de totes dues del tot i per sempre.
-
Entrades recents
Arxius
Categories
Meta
Enllaços
Darreres piuladisses
- Poques coses hi ha més excloents que el llenguatge inclusiu. 2 weeks ago
- El mínim que espero d'un rellotge de 43.000 euros és que tingui hores de 70 minuts. 2 weeks ago
- Falta felicitat. RT. 3 weeks ago
- Al metro, una noia amb un gos. La noia, sense mascareta; el gos, sense morrió. Es veu que els éssers irracionals en general n'estan exempts. 4 weeks ago
- Gent que taral·leja amb "la, la, la, la..." quan la majoria de notes ni tan sols són un la. Refrenem tanta hipocresia, si us plau. 1 month ago