Quinze són quinze

Fa quinze anys van passar un munt de coses. Com cada any, si fa no fa. Però és curiós que amb el lligam comú dels quinze anys hagi lligat, sense pretendre-ho, dues accions vagament relacionades: la lectura d’un llibre i la visita d’una pàgina web.

El llibre: Being Digital (traduït al català com Viure en digital), de Nicholas Negroponte. Sóc conscient que he llegit aquest llibre amb quinze anys de retard; tanmateix, val a dir que encara hi he sigut a temps d’aprofitar-ne els ensenyaments.

La pàgina web: TV3, 15 anys a internet. TV3 mostra en una interessant línia de temps els fets més rellevants esdevinguts durant aquests anys, encapçalat cada any per una captura de pantalla del moment. En la del primer any s’hi veuen els titulars d’un parell de notícies. La de la dreta diu: “La pirateria informàtica a Espanya supera la mitjana europea.” Ja hi som!

Confesso que no recordava que ja fa pel cap baix quinze anys que ens bombardegen amb titulars de pirateria a casa nostra, al nostre país, al nostre continent, al nostre món. Ens estan dient:
a) que som uns pirates acabats;
o b) que vivim envoltats de pirates i és un autèntic miracle que continuem vius.

Negroponte, al seu llibre, preconitza que l’era de l’àtom, de la matèria, del material tangible com a vehicle d’intercanvi comunicatiu ha estat superada per l’era del bit, de l’electrònica, que no té massa, que no presenta impediments per al desplaçament de punta a punta de món sense perdre qualitat, amb tants avantatges que caldria un llibre per recollir-los tots, llibre del qual precisament estem parlant. I una de les conseqüències que se’n deriven, i no menor, és que el comerç s’ha d’amotllar a la nova realitat. Qui comercia amb matèria en un ram en què tots els trumfos són a la mà de la virtualitat, o refà el seu negoci de cap a peus o tanca la paradeta.

Doncs aquesta idea que sembla tan senzilla no ho deu ser tant, perquè hi ha una munió d’empreses productores de continguts que no en volen ni sentir parlar, de canviar les betes i fils per les necessitats actuals, si no és per recaptar almoina als passos d’informació com a neocaptaires o, en el seu defecte, cobrar per la mera existència de maquinari o fungibles que potencialment podrien fer servir continguts seus. És com passar-los una generosa pensió pels serveis prestats.

En fi, per molts anys! A TV3, pel camí recorregut, també a la xarxa; i a Nicholas Negroponte, pel seu magnífic llibre.

P.S. Una curiositat: el mateix any Bill Gates també publicava un llibre (Camí al futur), pressumptament sobre les noves tecnologies. Recordo que el vaig començar a llegir.

Aquesta entrada s'ha publicat en Història, Tecnologia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s