Crisi de models (conceptuals)

Fa dies vaig llegir que es preparava un estiu d’allò més calorós, que ens anéssim calçant. Em vaig assegurar de tenir les contramesures a punt: crema protectora, beure aigua, menjar fruita, no deixar éssers vius en general a ple sol i mirar de no malgastar per allò del canvi climàtic, que no ens l’acabarem.

Ahir vaig llegir que les previsions meteorològiques de cara a l’estiu ara són, ras i curt, contradictòries; vés a saber com serà, l’estiu, vénen a dir. No sé si els experts improvisen, si llegeixen les dades sense perspectiva global i van al dia o bé si és que en meteorologia també hi pesen els idiomes i segons el de cadascú la traducció surt diferent.

Com que ara anem curulls d’aigua, es va vaticinar que aquest estiu, per fi, els focs ens deixarien viure, que venint d’una campanya com la de l’any passat ja és d’agrair. Però ara resulta que amb tanta aigua tota planta viu i a sobre les nevades n’han fet una trinxadissa. Resultat: aquest estiu gira complicat, ves que no se’ns cremi tot.

A casa nostra tenim la ciutadania fent-se consultes a si mateixa mentre els garants tradicionals de l’urna no saben quina una dir-hi; tenim la llei que ens articula la resta de lleis impugnada i en mans d’una colla que no acaben de saber què fer-ne. Si mirem més enllà, tenim el dubtós honor de viure en primera persona el pet del model econòmic occidental i els beneficis de la globalització.

Ara també sembla que salta pels aires el model meteorològic i no podem saber què ens posarem els dos o tres mesos vinents. Ni tan sols podem carregar-nos-ho tot plegat a l’esquena i viure al dia, perquè entre els mercats internacionals i els meteoròlegs ens tenen amb l’ai al cor i sense saber si viure al dia o si ens convé dur un roc a la faixa.

Estem tips que les coses siguin com són però anem atabalats amb tant de canvi. Sembla que no ens hem bellugat gaire de lloc tot i no parar de córrer des que el segle VI a.C. Parmènides amb la seva esfera d’immobilitat i Heracles amb el tot flueix es discutien com gat i gos. I al final, estem que no sabem ni com vestir-nos.

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s